Resultats de la cerca frase exacta: 32

Diccionari de la llengua catalana
11. oir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Percebre amb el sentit de l'oïda (un so). oir missa Assistir-hi i prestar-hi atenció. L'autoritat, admetre (peticions, raonaments o proves de les parts) abans de dictar una resolució.  [...]
12. reconèixer
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
alguna cosa) per assabentar-se de la seva identitat, el seu estat, la seva naturalesa, les seves circumstàncies, etc. Reconèixer les mercaderies rebudes. Reconèixer un metge una ferida. Reconèixer la posició de l'enemic. Admetre (una cosa que és negada, de la qual es [...]
13. dar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar. estar dat i beneït Una cosa, haver-se acabat, no admetre possibilitats de rectificació, de revisió, etc. anar mal dades [o venir mal dades] Anar o venir malament. Si les coses van mal dades, haurem de plegar el ram.  [...]
14. suposar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, admetre com a cert o real (allò que imagina com a tal). Jo suposo que ja deuen haver arribat. Tots el suposàvem mort. Admetre com a ver per als efectes d'una argumentació. Suposem que això sigui cert: no per això és menys veritat el que t'he dit [...]
15. iniciar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar començament (a una cosa). Iniciar una investigació, una enquesta. Iniciar un debat. Iniciar-se un foc. Instruir en els rudiments o principis d'una ciència, d'un art. Admetre a la participació i a la coneixença dels misteris religiosos, de coses secretes. [...]
16. creure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Admetre com a cert. No creguis res si no ho veus. Creure's una cosa. Això, no m'ho crec d'ell. Creure's tot el que diuen. Admetre com a cert allò que diu (algú). Ja li ho hem dit; però no ens ha cregut. Diu que no ha estat ell, però no me'l crec. creure de fluix [o [...]
17. susceptible
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Capaç d'admetre una modificació, una impressió. Una cosa susceptible de millorament, de perfeccionament. Que té una disposició a ésser fàcilment afectat per les influències exteriors. Tenir un olfacte molt susceptible. Que té una disposició a [...]
18. aforament
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'aforar. Mesura del volum d'un fluid que passa per una conducció, un curs d'aigua. Mesurament de la intensitat de trànsit en una via pública. Nombre màxim autoritzat de persones que es pot admetre en un local públic en un moment determinat. L [...]
19. excloure
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú o alguna cosa) d'una banda, d'una cosa, com no devent participar-hi més. De la llista de candidats cal excloure aquestes dues persones. No admetre l'entrada (d'algú), privar-ne l'admissió, refusar-li la participació. Excloure algú d'una assemblea, d'una [...]
20. professar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Declarar obertament (la fe, la creença, l'opinió, pròpia). Admetre lliurement (una religió, una doctrina, etc.). Dedicar un sentiment intens (d'afecte, d'admiració) envers algú. Li professava un veritable afecte. Fa anys que es coneixen i es professen una gran [...]
Pàgines  2 / 4 
<< Anterior  Pàgina  1  2  3  4  Següent >>